Catalunya és un país políticament divers i plural. Així ha estat des dels inicis de la democràcia. Al 1980 ja hi havia 6 grups parlamentaris al Parlament, CiU, PSC, ERC, PSUC, UCD i el grup Mixt. Avui el PSUC ja és ICV-EUiA, i el PP ha esdevingut l’hereu de l’extinta UCD. Curiosament el grup Mixt, tot i que amb sigles i èpoques diferents, representa el mateix que l’actual grup Mixt.
D’altra banda no podem oblidar que l’actual sistema en què es basa la democràcia al nostre país és el sistema parlamentari. És a dir, pot formar govern com a president de la Generalitat aquell diputat que sigui capaç de construir una majoria parlamentària que li doni suport. Això pot agradar més o menys, però és la legalitat actual. I ara no vull entrar en el debat de la legitimitat de la llista més votada o d’altres debats que en les dues darreres legislatures han estat recurrents. Faig aquesta reflexió, precisament, per demostrar la contradicció que existeix en voler fer un cara a cara i la pluralitat que hi ha al nostre Parlament i a la política catalana. Per tant em sembla que el debat és bo, necessari, fins i tot indispensable per a enfortir la democràcia, però que també cal posar en valor aquesta, per a mi, virtut de la política catalana que és l’expressió plural, diversa i variada del que vol el seu poble.
El debat de diumenge a la nit va estar bé, crec que amb uns candidats més encertats que d’altres, però al cap i a la fi amb un debat intens i prou serè, llevat d’alguna excepció puntual que confirma la regla. En aquest sentit em va agradar Joan Puigcercós. Ja sé que és lògic que defensi el meu candidat i que algú pot pensar que no sóc objectiu, però, sincerament i a risc de semblar previsible, crec que hi va haver distància entre l’actuació de Joan Puigcercós i la majoria (no pas tots) dels candidats que van participar al debat.
I a propòsit del debat: Un share (quota de pantalla) del 21,5%; una audiència acumulada de 1.486.000 (i una audiència mitjana de 612.000 espectadors); i el segon programa més vist de TV3 tot competint, en horari de màxima audiència, amb programes consolidats i que són d’aquests que en diuen més “populars”.
Em sembla remarcable i demostra que la política sí que interessa, i molt més del que imaginem. Potser no la fem prou atractiva, però hi ha espai i motius per a l’esperança.
Ara només cal que la gent voti aquest diumenge. La participació continua sent un bon referent de la qualitat de la democràcia de cada país. Votar és més necessari que mai. Ens hi va el futur de la Catalunya del segle XXI.
La cançó d'avui és "Por la boca vive el pez" de Fito y los Fitipaldis. I no fa falta dir res més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada