Avui hem anat al cor de Catalunya. Hem fet el míting de la Catalunya Central a Santpedor, a casa de la Laura Vilagrà. Ella, de baixa i de repòs forçós, ens ha acompanyat virtualment. Un record especial per aquesta dona valenta, diputada i alcaldessa d’aquesta població del Bages.
He començat la meva intervenció d’avui parlant d’enquestes. De fet, era gairebé obligat. Avui surten enquestes a molts mitjans escrits i no ens deixen massa ben parats. Tot i que la millor enquesta sempre és la del dia de les eleccions, al llarg de l’acte d’aquest matí m’he permès fer una reflexió al respecte. I l’he feta a partir de repassar les enquestes publicades pels mateixos mitjans en altres eleccions. Concretament he explicat als assistents una enquesta del 2003, d’un dels mateixos mitjans que avui en publicaven i que llavors ens donava 16 diputats. En vam treure 23. A les del 2006 ens en donaven 15-16. En vam fer 21. Amb això no vull treure valor a les enquestes. Són necessàries com a eines per analitzar la realitat, i és clar que des d’aquest punt de vista ERC ha de treure conclusions per afrontar la darrera setmana d’aquesta campanya. Però les enquestes no són les eleccions i no poden ser vàlides per influir en el resultat electoral. Les enquestes només són enquestes, vagin a favor o en contra. I el que compta és el resultat. I el que hauria de comptar són les propostes programàtiques i el debat profund sobre les grans qüestions que afecten el país.
Fa temps que defenso que cal una nova manera de fer política. Defenso una nova llei electoral, i també un sistema de finançament dels partits que sigui transparent. Defenso que sapiguem escoltar la ciutadania i parlar-hi. Defenso que hem de posar l’èmfasi en allò que ens uneix, abans que en allò que ens separa. Defenso que hem de saber aprofitar el coneixement, compartir-lo, potenciar-lo. Defenso que les noves tecnologies ens han de permetre millorar la manera de fer i d’entendre la política. I tot això no sé com quadra amb la publicació d’enquestes que al final no s’acaben confirmant. Una altra manera de fer política és possible, però no depèn només dels polítics. Vet-aquí.
Us deixo amb una magnífica cançó de Dire Straits, ”Why worry” , senzillament perquè m’agrada i m’inspira, que és el que demano a la música.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada