Amb els companys Carmel Mòdol i M. Àngels Cabasés hem visitat el Museu de Lleida. Les explicacions de la seva directora, Montserrat Macià, no han fet altra cosa que confirmar la sospita que ja tenia: que a Lleida hi ha un gran Museu amb una col·lecció d’art sacre esplèndida. Una col·lecció que pretén ser trencada i dividida per les pressions del Govern d’Aragó, per una part, i per la jerarquia vaticana, per l’altra, al plantejar que una part de la mateixa faci cap a la diòcesi de Barbastre. He llegit i seguit amb interès les explicacions i l’origen de les obres que hi ha a Lleida, i és un relat molt interessant. La cura amb què el Bisbe Meseguer va anar adquirint les obres a les diòcesis que llavors pertanyien al bisbat de Lleida, i que havien convertit valuoses i autèntiques obres d’art en portes, mals endreços i objectes de sagristia, ara formen una col·lecció museística molt potent. Em fa l’efecte que el litigi plantejat és de difícil solució, però des de Catalunya s’ha marcat el camí per trobar-la, i que passa forçosament pel diàleg. La primera condició i única que posa damunt la taula el Govern de Catalunya, i que el Parlament va avalar amb l’aprovació d’una moció, és reconèixer la legitimitat de la propietat, per una part, i la unitat de la col·lecció, per l’altra. I això és molt senzill. A partir d’aquí, imaginació i ganes de resoldre el conflicte. Segur que hi ha fórmules que permetrien desllorigar la situació, però la legitimitat i la propietat no es poden discutir. Tenim una gran col·lecció i tenim dret a gaudir-ne, perquè si no hagués estat pels responsables del bisbat de Lleida, en un moment complicat de la nostra història, aquestes peces d’art ni tan sols existirien ara mateix.
La cançó per aquest diumenge, vigília de Tots Sants, una petita joia, Bruce Springsteen i Sting canten junt The River en directe.
