Ahir era el primer dia de campanya, i també va coincidir amb què feia 51 anys, una manera com una altra de celebrar l’aniversari. De fet vam començar la campanya a les 12 de la nit, i aquest cop a casa. El Pavelló Olímpic Municipal de Reus acollia el primer acte oficial amb la presència dels principals candidats nacionals. Donàvem el tret de sortida a una campanya complicada i difícil que ens planteja molts reptes. El primer, demostrar que les enquestes s’acostumen a equivocar, especialment amb Esquerra; i el segon, explicar al país que ens trobem en un moment de la història de Catalunya en què caldrà prendre grans decisions en relació al nostre futur més immediat. Sense oblidar d’explicar la feina que al llarg d’aquests set anys ha fet Esquerra al govern, que no ha estat poca. Les polítiques socials i les polítiques nacionals han permès avançar aquest país clarament. Potser el soroll ha tapat moltes coses, però hi ha fets que demostren clarament el que diem.
I el que toca ara és explicar-ho el millor possible, demostrar-ho si cal i plantejar escenaris de futur per a què la gent sàpiga què ens espera.
Al vespre vam acabar amb un acte a Montblanc, la capital de la Conca de Barberà, on l’alcalde Josep Andreu va fer d’amfitrió i on amb el Sergi de los Rios i l’Empar Pont vam explicar les propostes d’Esquerra per al Camp de Tarragona i per al conjunt del país.
Avui, Osona i Pirineu. Però això ja ho explicarem demà. Mentrestant, Serrat ens explica com el sol crema els núvols...
El dia cau de genolls pidolant la migdiada,
a les parpelles amb sol els rellisca un fil de baba,
i tot dol i res no vol, i tot pesa i res no passa,
cremant núvols passa el sol, cremant núvols el sol passa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada