Ahir començàvem el dia amb una entrevista amb la Institució de les Lletres Catalanes. Amb la diputada Marina Llansana rebíem a la seu d’Esquerra els representants d’aquesta institució, amb el seu director i alguns dels seus vocals, representants tots ells de distintes associacions d’escriptors. L’acord va ser ràpid, de fet la seva demanda la portem al nostre programa electoral i no és altra que el compromís de reformar la llei de la Institució de les Lletres Catalanes per tal de modernitzar-la, fer-la més àgil, útil, eficient... adaptada als nous temps que vivim.
I sembla que ahir era el dia de la llengua. Per una part perquè el Partit Popular continua amb els seus atacs contra el català. L’atemptat contra la convivència en aquest país comença a cansar. La manca de responsabilitat dels populars en aquest camp fa feredat. Aquest matí sentia la seva presidenciable per la ràdio, i no entenen res. És evident que Catalunya és un país bilingüe. Però si no protegim el català i el normalitzem en el seu ús social acabarà per ser un idioma de segona, folklòric, residual... És això el que pretén el PP? Per tant la batalla per a la normalitat del català a la vida, a la societat, en tots els seus àmbits, és més viva i més vigent que mai. Per tant, ens trobaran a primera línia, com sempre, en la defensa del català.
I justament a primera línia és on Joan Solà va ser tota la seva vida. Ahir l’acomiadàvem al paranimf de la Universitat de Barcelona. I en aquell moment em passava pel cap la Llei del Cinema, el blindatge de la immersió lingüística a la Llei d’Educació, la Llei d’Acollida, el codi de consum, les parelles lingüístiques, les aules d’acollida, els plans educatius entorn, Frankfurt i la projecció internacional del català, el decret del català a les universitats, l’oficina de garanties lingüístiques, ... mesures que s’han fet aquests darrers anys precisament per protegir el català. El dia que Joan Solà va parlar al Parlament, en un acte sense precedents, els parlamentaris escoltàvem i alguns fins i tot ens emocionàvem amb la seva clarividència, la seva saviesa. I si avui el català és on és, malgrat els atacs, malgrat les dificultats i les amenaces, és perquè alguns hi hem apostat amb tot el que calia i més. Des del govern, a les aules, al carrer, on ha calgut,...
Tocaria acabar amb alguna cançó patriòtica però em sembla que Bon Jovi ho diu molt bé a "We weren´t born to follow" o sigui “No hem nascut per seguir (per anar darrera d’algú)”. Fixeu-vos:
No vam néixer per seguir (a algú)
Vinga, posa´t dempeus
Quan la vida té gust de píndola amarga,
has d´aferrar-te a allò que creus.
...
Això no va de viure la nostra vida en una fantasia.
Això no va d´abandonar o donar-se per vençut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada