28 d’octubre de 2010: Educació amb la FAPAC

Ahir vam tenir un debat electoral organitzat per la FAPAC. El tema, l’educació. Vam compartir el debat la Irene Rigau (CiU), l’Ernest Maragall (PSC), el Rafa López (PP), la Dolors Camats (IC-V EUiA) i jo mateix en representació d’Esquerra. El debat, sense dubte, donava per a molt ja que l’educació és un dels grans temes del país, de present i sobre tot de futur. La llàstima és que el temps se’ns va esgotar amb una rapidesa inusual. Els minuts semblaven de 50 segons.

Vaig intentar explicar en primer lloc la filosofia amb què ERC aborda la qüestió de l’Educació, i aquí vaig esmentar quatre elements fonamentals:

1.- L’educació és la peça clau per a la construcció nacional de Catalunya. Catalunya és un país en permanent estat de construcció i, en aquests moments de la història, amb unes perspectives de futur incertes però alhora més obertes que mai, l’educació esdevé una qüestió d’estat per a nosaltres.

2.- Apostem per l’èxit escolar i per millorar la convivència i la participació en els centres.

3.- A l’educació hi calen els millors. La matèria prima que tenim entre mans - nens, adolescents...-  és massa important perquè això no sigui així.

4.- Esquerra, va gestionar la Conselleria d’Educació, amb el Pep Bargalló i la Marta Cid vam demostrar que es pot fer un altre tipus de política educativa: a partir del diàleg i el consens, comptant amb la comunitat educativa (Pacte Nacional)... Es van implantar les aules d’acollida, els plans educatius d’entorn, les oficines municipals d’escolarització, uns decrets d’admissió que introduïen la transparència en els processos d’admissió, projectes d’innovació com el Punt-Edu (biblioteques a les escoles), un creixement pressupostari extraordinari, etc...

Tots els debats són interessants, però sempre es fan curts. De vegades penso si no valdria la pena organitzar com una mena de seminaris d’un dia sencer, amb experts, especialistes, representants de la societat civil, i els diversos partits, i poder exposar, parlar, escoltar, aprendre, contrastar,... I, sobre tot, no tenir postures tancades. Cadascú defensa el que creu, i si cal amb vehemència, però també hem de ser capaços d’admetre que podem millorar i que algunes propostes que se’ns fan des de la societat civil, des del món empresarial, des dels diversos sectors professionals del país, tenen interès i són necessàries. I fins i tot propostes d’altres partits poden tenir el seu punt en comú amb les nostres, o ser bones i, per tant, i perquè no, assumir-les. Pensava això en el debat de Salut que va organitzar la Unió Catalana d’Hospitals perquè personalment em vaig quedar amb les ganes d’explicar i escoltar més coses. Seria una altra manera de fer debats, un altre model i fins i tot una manera més rendible de fer política. I no hauria de ser tan difícil,...

Aquest matí he entrat a la seu d’Esquerra al carrer Calàbria perquè teníem una reunió amb la Institució de les Lletres Catalanes. Just a l’entrar m’ha vingut el flaire de tinta que desprenen els cartells, els díptics, el material de campanya... Ja hi som de ple, he pensat. Però no, ja fa dies que hi som de ple!

Cançó recomanada per avui: Déjà vu, dels Amics de les Arts. I que ningú li busqui segones lectures ;-)